Esquerra Unida Els Verds Ajuntament d’Aldaia

Treball Garantit versus Renda Bàsica. Rafael Pla López

Les diferències entre Treball Garantit i Renda Bàsica són clares: el primer és un sistema pel qual es garanteix a tothom en edat laboral i condicions adients de salut un treball per a la realització d’activitats comunitàries, de cura de les persones o de formació, retribuides per un salari social no inferior al salari mínim interprofessional; la segona és una aportació en metàlic universal i incondicional que rebria cada ciutadà o ciutadana sense cap contraprestació i amb independència d’altres ingressos.

La Renda Bàsica és compatible amb el Treball Garantit?

Ara bé, tot i ser clar que corresponen a dues concepcions clarament diferenciades i fins i tot contraposades, hi ha qui defensa que pogueren ser compatibles. En contra d’aquesta compatibilitat es pot argumentar que la Renda Bàsica és econòmicament inviable pel seu caràcter universal, i socialment injusta per la seua incondicionalitat (els treballadors serien explotats pels rendistes, tant els inversors capitalistes com els que cobren la Renda Bàsica sense treballar podent fer-ho, la qual prové necessàriament de la plusvalua extreta als treballadors), en tant que el Treball Garantit seria viable per proporcionar-se únicament a persones aturades i fins i tot sense subsidi, i socialment just en tant que qui rep una aportació de la societat aporta a aquesta el seu treball si està en condicions de fer-ho. Naturalment, viable no és equivalent a fàcil: el Treball Garantit requereix també un sistema fiscal adient per finançar-ho.

Cal aclarir que un sistema de Treball Garantit sí és compatible amb la garantia d’una renda mínima complementària per a les persones que no tinguen edat o salut per a treballar. Però aquesta renda mínima garantida, en no ser universal ni incondicional, no s’hauria de confondre amb una "Renda Bàsica".

Hi ha qui parla també de "renda bàsica en espècies" per a referirse als serveis públics universals i gratuïts. Aquests, certament, si són compatibles amb un sistema de Treball Garantit, però qualificar-los com a "renda bàsica" és confús, per tal com del que es tracta precisament és de desmercantilitzar aquests serveis públics, traguent-los fora de l’esfera del mercat, i no corresponen a una renda fixa, sinó que han d’atendre a cadascú segons les seues necessitats, com és especialment palés en el cas de la sanitat.

Precisant més sobre la inviabilitat econòmica de la Renda Bàsica (en metàlic, universal i incondicional), aquesta inviabilitat es refereix a la intenció de fer compatible una quantia determinada, usualment estimada en la meitat de la renda mitjana, amb un sistema de serveis públics universals i gratuïts de qualitat.

Pressió fiscal bruta per a la Renda Bàsica

Resulta clar que si el 100% de la població ha de rebre una Renda Bàsica igual al 50% de la renda mitjana, aleshores s’hauria de dedicar a la mateixa el 50% de la renda total, cosa que requeriria exclusivament per a ella una pressió fiscal mitjana del 50%. Si a més estimem en un 40% el cost d’uns serveis públics universals i gratuïts de qualitat, aleshores la pressió fiscal mitjana total (no la taxa marginal superior) hauria de ser del 90%.

He escoltat arguments de que això no tindria en compte que la Renda Bàsica absorbiria altres prestacions, com la prestació d’atur. Però aquest argument no té fonament: no es tracta de que la Renda Bàsica supose per si mateixa un increment del 50% respecte a la situació actual, sinó de que, d’una o altra forma, s’hauria de dedicar a ella aqueix 50%. Per altra banda, uns serveis públics universals i gratuïts de qualitat, que per exemple inclourien la completa gratuïtat dels estudis universitaris, i naturalment la supressió dels copagaments o repagaments mèdics o farmacèutics, a més d’una atenció adient a la dependència i d’estendre’s si és el cas a altres àmbits, com les comunicacions, el transport públic o l’habitatge social, certament requeriria un augment de les quantitats destinades a ells, amb una pressió fiscal mitjana que podem estimar en el 40% esmentat, sense abastar les prestacions en metàlic que sí s’inclourien dins de la Renda Bàsica. Cal subratllar, a més, que en tant que aquesta és incondicional no serviria per a sufragar la força de treball necessària per a la prestació de serveis públics, que per tant s’hauria de valorar a banda.

Continuar llegint



Compartir
Compartir/Guardar/añadir a favoritos

Portada del sitio | Contacto | Mapa del sitio | | Estadísticas de visitas | visitas: 282226

Seguir la vida del sitio es  Seguir la vida del sitio PARTICIPACIÒ  Seguir la vida del sitio Tribuna d’opiniò   ?    |    Los sitios sindicados OPML   ?

Sitio desarrollado con SPIP 2.1.2 + AHUNTSIC

Creative Commons License